Històries Humanes

ESTEVE SIMÓN DURAN

 |  22.06.2018

Després d’una bona campanya de Botifarra d’Ou, la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers Xarcuters va rebre una carta inesperada. Una carta manuscrita d’aquelles que actualment no s’acostumen a rebre.

La carta feia així:

Estimats amics, sóc Esteve Simón i Duran i estic a punt de complir 90 anys. Per aquest motiu, com us podreu imaginar, sóc si no el més vell un dels més vells associats. Després d’aquest preàmbul, us diré que he quedat meravellat del procés d’evolució que ha tingut la botifarra d’ou, entre elles la de la meva jove, Montserrat Codina, l’última de la saga per defunció del seu marit Carlos Simón. Tot això és gràcies a vosaltres, el Gremi, a l’Escola Oficis de la Carn i a les persones que la fan funcionar. Voldria dir que no sempre ha estat així. Abans, si un vailet amb vocació preguntava més del compte, li responien: “Si vols aprendre’n vés a Salamanca”, ja que una recepta es quedava com un secret. Aquell vailet era jo i la recepta actual de la botifarra d’ou és meva tot i el ‘boom’ del dijous gras. No puc fer res més que donar les gràcies a tots vosaltres.

Després de llegir-la vam voler anar-lo a visitar. Era necessari conèixer la seva història. Ens vam trobar a casa seva que està ubicada exactament dalt del que ha estat la passió de la seva vida, la xarcuteria de la seva família, la Xarcuteria Simón de Barcelona. Només veure’ns ens explica que li fa molta il·lusió la visita i ens remarca que està molt content de la promoció dels productes carnis tradicionals i artesanals que s’està fent des de la Federació i la importància del funcionament de l’Escola Oficis de la Carn. “És molt important l’especialització, treballar bé, tenir idees i per sobre de tot, és necessari formarse.” Ens explica l’Esteve i afegeix “Els cansaladers crec que han d’estar cada cop més especialitzats i millorar el servei de cara als clients, que cada cop són més exigents. Nosaltres hem d’oferir producte perquè puguin gaudir del temps lliure que necessiten.”

I és que poques persones tenen tanta saviesa sobre l’ofici i tants anys acumulats en un obrador. El senyor Simón, és la tercera generació d’una saga familiar de cansaladers que comença quan els seus avis s’iniciaren en l’ofici en un local del carrer Girona l’any 1898: “La nostra història va començar amb l’avi Esteve com a titular i l’àvia Catalina aportant-hi el saber de l’ofici”.

Ell va començar a treballar com a cansalader als voltants de l’any 1943 en plena postguerra, era època de penúries i al escorxador de Barcelona pocs porcs entraven. El pocs porcs blans que hi havia a Catalunya es consumien als pobles per a l’autoconsum. La seva família estava associada a la Cooperativa La Ibérica i mataven els porcs a l’escorxador de l’Ametlla del Vallès. Just allà un jove Esteve va aprendre a fer anar el ganivet tot pelant caps i espatlles. “Aquells dies que no hi havia matança anàvem a buscar el cru a Can Solé, al carrer del Carme. Te’l havies de lligar tu mateix i quan en tenies prou, el pesaven de pressa perquè no perdés aigua. Tot seguit, corrents cap a casa. Recordo que et quedava l’esquena tota molla i érem el motiu de mofa entre els fabricants.” Després del servei militar i amb l’ofici ja après, va posar-se al capdavant del negoci familiar.

Des d’aleshores Simón ha seguit les receptes tradicionals familiars sempre posant-hi un toc diferenciador i adaptant-les en el temps. També ha estat una persona molt activa dins del sector “sempre que he pogut he participat de totes aquelles activitats del Gremi. Als anys 60 l’entitat em va atorgar el diploma de Maestro Mayor del Gremio de Tocineros” ens remarca mentre ens ensenya un llibre amb escrits i records de la seva vida. En ell, hi trobem instantànies de campanyes promocionals realitzades pel Gremi de Barcelona, productes carnis de festivitats, reflexions sobre el món carni, fotografies de la seva participació en cursos de l’Escola Oficis de la Carn i història, molta història personal i dels seus avantpassats.

A mitja conversa, quan parlem de les futures generacions, l’Esteve ens comenta que té un sentiment agre-dolç. “Portem moltes generacions en aquest ofici i els meus néts s’han decantat per a altres professions. Vull que siguin feliços i que treballin d’allò que els ompli.” i afegeix “Cada vegada som menys persones que ens dediquem en aquest EL MEU LLEGAT, ÉS EL RESULTAT DE LA FEINA BEN FETA Esteve Simón Duran Durant la producció d’aquesta revista, el Sr. Esteve Simón Duran ens ha deixat. Des de la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers – Xarcuters volem donar el condol a familiars i amics. ofici” fent referència al complicat relleu generacional que està patint el sector. Sempre s’ha sentit orgullós dels seus tres fills, el Xavier, la Margarita i el Carles. Aquest últim fou qui continuà amb la Xarcuteria Simón, que després d’aprendre al costat del seu pare es posà a primera línia del negoci juntament amb la seva dona Montse Codina. “Ells han estat les persones que més han vetllat per la botiga. El que és actualment el nostre negoci és gràcies amb ells.” El Carles va seguir els passos del seu pare i també fou una persona molt implicada en el sector, al Gremi de Barcelona i a l’Escola Oficis de la Carn fins que l’any 2011 va morir a causa d’una malaltia.

S’ha fet tard i hem de marxar. Al carrer, mirem dins la Xarcuteria Simón i és plena de clients i darrere al taulell, la Montse, la jove del Sr. Simón, la quarta generació del negoci familiar.

Galeria de fotos