Territori

El Ripollès: Terra de comtes, abats i productes artesans

Us invitem a fer una ruta pel Ripollès on descobrirem les poblacions amb més encant, ramaders i criadors d’eugues, mines de carbó transformades en cerveseries artesanals, negocis amb integració social, i carnissers i xarcuters amb històries que explicar.

18.10.2017

Si tanques els ulls i et diuen Ripollès, probablement t’imaginaràs prats verds, cavalls, pistes d’esquí, muntanyes i un Monestir. Si els obres i segueixes llegint aniràs una mica més enllà.

Descobriràs gent, productes, maneres de fer i de ser, de- scobriràs l’encant d’una terra feta per a gaudir-la. I com que els plaers més bàsics comencen a la boca i acaben a la panxa, farem un petit viatge pels productes del Ripollès.

Llanars

A les set del matí d’un dia assolellat agafo la carretera que em porta cap a Llanars, poble obert i encantador com l’home amb qui he quedat. Em trobo amb Joan Moret, un dels 52 criadors d’eugues del Ripollès, productor de carn de poltre, pollí o “potro” -tal com ell ho anomena-. Un home que està a tot arreu, un home que és membre de totes les associacions possibles de la producció de poltre al territori: l’associació de productors d’Eugues, la Federació del Pirineu, la Federación del Caballo Nacional; associa- cions amb voluntat de potenciar la feina dels productors, la preservació de la producció d’euga arreu i la transmissió de la bona qualitat de la carn de cavall.

Un enamorat del territori i amb una visió oberta, sempre connectat amb el seu auricular del mòbil, en Joan és un entusiasta, un treballador, una persona compromesa que tira endavant juntament amb la seva dona el negoci de criador d’euga amb 800 poltres a les seves terres.

Dels carnissers i xarcuters de la zona només em diu bones paraules: empenta, generositat, amistat, entusiasmat del que es pot aconseguir units.

Després d’una bona estona conversant ens dirigim a un camp ple de bales de palla de color rosa -iniciativa per recaptar diners per a la investigació del càncer- on té les eugues pasturant. Les acaricio, i abans d’acomiadar-me del Joan i seguir la meva ruta cap a Ogassa, con rmo la noblesa d’aquest animal.

Ogassa i Sant Joan de les Abadesses

Arribo a Ogassa, un antic poble miner que va viure la seva esplendor a mitjans del segle XIX, i em trobo amb els creadors de la cervesa artesana Minera, nascuda a les entranyes de la Serra Cavallera, a l’interior de la Mina de carbó Juncadella -actualment abandonada-. Una empresa cervesera que, en poc més de 4 anys, s’ha obert mercat i ha aconseguit arrelar-se al territori estant gairebé a tots els comerços del Ripollès.

Amb la nostàlgia del passat gloriós de la població, el logo- tip de la cervesera és el mateix que la de la companyia que creà el tren que connectava Ogassa amb “la Canadenca”, ubicada a l’avinguda Paral·lel de Barcelona.

A Sant Joan de les Abadesses, un poble situat a la part alta del Ter, m’espera un dels seus tres socis, en Jordi Marcé. Què us n’he de dir d’en Jordi… un professional de la mida d’un pi o més aviat d’un avet, d’on extreu el xarop per fer una de les cinc cerveses que actualment té aquesta marca al mercat. Un projecte que sorgí durant la crisi arran de la passió dels tres socis a fer cervesa a estones perdudes.

Empenta, generositat, amistat… dels carnissers només em diu bones coses, entusiasmat del que es pot aconseguir units

Em pregunta… quina cervesa t’agrada? Li responc: la negra irlandesa. Content amb la resposta, de seguida m’ofereix un tast d’una de les tines la seva cervesa negra, amb aromes de cafè i xocolata. M’encanta! Fàcil de beure, refrescant i gens aspra. Una cervesa amb poc grau alcohòlic i apta per a tots els gustos, siguin de ripollesos o bé gent de pas que omple la comarca durant tot l’any.

En Jordi m’instrueix sobre el procés de maltejar, és a dir fer germinar els grans de blat i d’ordi. Un procés que queda una mica lluny de la comarca, concretament a Anglaterra o a Alemanya. El seu somni seria crear una maltejado- ra a la província per fer germinar amb altres productors, utilitzar cereals de proximitat, i d’aquesta manera tancar el circuit de la cervesa produïda a casa. Avui en dia, els productors artesans porten 22 tones de cereals a la malte- jadora. I la més propera és a Nuremberg!

També m’assabento que en Jordi i els seus socis han estat capaços d’introduir a les seves cerveses productes del Ripollès com ara la carabassa o la remolatxa. I amb molt bon gust!

De Sant Joan de les Abadesses a Ripoll

Reprenc la carretera que em porta cap a Ripoll. Abans d’anar a dinar, m’espera una sorpresa: una formatgeria amb només un any d’història. Us parlo de la formatgeria Muu Bee, creada dins de la Fundació MAP que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb dis- capacitat i risc d’exclusió social del Ripollès: un exemple d’innovació, integració, respecte al circuit curt i qualitat dels productes. La idea va sorgir després que la format- geria de Mas Folcrà passés a dedicar-se només a la venda de llet. Me’n vaig sorpresa, i molt agraïda en veure que la tradició no renuncia a adequar-se als nous temps. Continuo el meu trajecte cap a Ripoll.

Formatgeria Muu Bee – Foto: Sílvia Aliu

Ripoll

A les 2 de la tarda arribo davant del Monestir de Santa Maria de Ripoll, una parada obligatòria de la capital del Ripollès on la portalada del s. XII, la basílica i el claus- tre, en fan un conjunt únic. Allà m’esperen els carnissers de Ripoll: la Magda i la seva lla Núria, l’Antònio i en Carlos. Entusiasmats m’expliquen un dels projectes més encoratjadors que estan duent a terme, la Llangonisseta. Una botifarra crua elaborada únicament pels carnissers que s’acullen a la certi cació, amb porcs engreixats al Ripollès i amb tripa natural del calibre 28-30. La reconeixereu molt fàcilment gràcies al seu l estandarditzat de 3 colors: blanc, groc i verd.

Per ells el projecte professional que expliquen amb més orgull va ser aconseguir elaborar 1.126 metres de llang- onisseta (més d’un quilòmetre!) davant del monestir de Ripoll ara fa tres anys. Ara estan ben engrescats amb un nou repte: organitzar la trobada de la Confraria del Gras i el Magre del pròxim 12 de novembre a Ripoll.

La llagonisseta és una botifarra crua està elaborada únicament amb porcs engreixats al Ripollès pels carnissers que s’acullen a la certicació

Tot i l’alegria, em diuen que no tot són ors i violes, que una batalla que sembla que està perduda és la venda di- recta de carn dels productors sense passar pel carnisser. I recullo una gran frase: els carnissers hem sobreviscut sense subvencions. Em parlen dels seus llocs preferits de la comarca: la vil·la de Ripoll, el Monestir i la seva la por- talada, la Ruta del Ferro, tots els racons de muntanya i els meravella les façanes de les cases. Entre els racons de muntanya preferits, em destaquen la Vall de Núria, Vallter Montgrony, i un lloc secret que no m’han volgut dir, però que m’han promès que el diran a aquells que entrin en una de les seves carnisseries i els hi preguntin.

Un cop hem dinat em preparo per tastar la famosa coca del Ripollès, un producte de pastisseria que em recorda el pa de pessic amb uns 5 centímetres de gruix i un lleuger gust a espècies. Aquesta coca forma part de Productes del Ripollès, marca que aglutina en un mateix segell tots els pro- ductes elaborats a la comarca: el Porc del Ripollès, el Xai del Ripollès, el poltre, la vedella i el cabrit a més de la trumfa, la cervesa, la llet i els seus derivats, la mel, les plantes aromàtiques, la Coca del Ripollès i la Llangonisseta dels carnissers. Es fa tard i m’acomiado dels companys. Ens retrobarem a la trobada de la Confraria.

Embotits elaborats amb carn de porc del Ripollès – Foto: Productes del Ripollès

Les Llosses

La carretera m’espera de nou i aquest cop em perdo un parell de vegades abans no trobo el meu nou destí: Les Llosses. Un poble situat al sud-oest de Ripoll, entre la riera de Merlés i el riu Ter. Allà m’hi espera en Josep Orra, propietari de la For- matgeria Orra. Un home que dedica en cos i ànima els 365 dies de l’any a la seva petita producció: cuida les vaques, les avia a les pastures, elabora el formatge i el reparteix. En Josep té la satisfacció de fer tot el cicle. L’home que olorava els formatges, penso, un senyor orgullós de la seva vida, de la seva terra i de mantenir els costums.

Vallfogona de Ripollès

Al capvespre faig l’última parada a Vallfogona del Ripollès per visitar Mas Pinós, un negoci ramader regentat per un matri- moni jove que ha sabut agafar el relleu generacional de la seva explotació ramadera i convertir-la en una producció ecològica de circuit curt.

Camí a casa

Torno cap a casa cansada però ben satisfeta del petit tast que he fet del Ripollès, el bressol de la Catalunya comtal, de l’Abat Oliba i del Comte Guifré. Déu n’hi do les noves creacions que hi neixen cada dia! Amb aquesta ruta inicio un llarg recorregut per totes les comarques de Catalunya per així descobrir els petits tresors que hi ha amagats. Us ve de gust acompanyar-m’hi?